Esperar que arribi el miracle - Limbic
16805
post-template-default,single,single-post,postid-16805,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-11.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1.1,vc_responsive
 

Esperar que arribi el miracle

Esperar que arribi el miracle

Amb el patiment a les espatlles i tots els seus efectes tot sovint escollim – de forma més o menys conscient – fer front als nostres problemes esperant, esperant que arribi un miracle. Esperant que “la qüestió molesta” es resolgui per si sola, sense haver de sentir-nos obligats a enfangar-nos massa, i a l’espera de que el problema acabi diluint-se del tot. Aquesta actitud davant els problemes no sempre dona un bon resultat i en la majoria de les ocasions no només incrementa la percepció del problema sinó que acaba atenuant la nostra salut emocional, condicionant greument el nostre dia a dia.

Quan provem d’abordar el patiment, des del més aparentment genuí fins al més enrevessat, ens trobem d’entrada amb dues tendències: l’aferrament al problema i l’evitació al problema. Tot i que les dues esdevenen fórmules universals no acostumen a desfer el nus del patiment i acaben configurant-se en els seus extrems com a alternatives insuficients per retrobar una nova harmonia. Per una banda, esperar la solució al conflicte, sense ser capaços de diferenciar-nos-hi, i per l’altre, esperar la solució sense prendre cap tipus de partit.

Avui podem assegurar que gran part dels aprenentatges de la infància i l’adolescència influeixen en el desenvolupament i l’organització de les dinàmiques familiars del futur. Les vivències que tenen a veure amb la nostra família d’origen ens concedeixen la bonica possibilitat de descobrir de quina manera esperem els miracles, o millor dit, de quina manera hem estat capaços de fer front a la incertesa i a la presa de decisions durant el nostre cicle vital.

No voler adonar-se de com hem construït el nostre univers familiar i creure en els miracles se’ns presenta (segons la nostra manera d’entendre la salut) com una utopia buida, sense la responsabilitat que cada moment de la vida requereix.

Volem compartir un fragment de Little Miss Sunshine (2006), film molt recomanable per comprendre què significa prendre partit dels problemes, fent-nos responsables del que ens passa, actuar, i deixar d’esperar miracles una vegada per totes. És només des de la propia convicció en la nostra historia, des d’on podem aprendre a defensar i a lluitar pels nostres valors, per aquells que potser compartim amb la nostra familia d’origen i aquells que ja no, amb la fermesa i el reconeixment que tothom necessita.

 

No hi ha comentaris

Publica un comentari

We work closely with you and carry out research to understand your needs and wishes.